Tornar a l’essència
Potser la dificultat de l’osteopatia avui no és només tècnica, sinó cultural.
Practicar-la i ensenyar-la és, d’alguna manera, anar contra la velocitat del món, recordar que hi ha coneixements que no poden ser resumits ni accelerats.
L’osteopatia no es pot aprendre a distància ni a través de vídeos.
Requereix la presència, el contacte i la transmissió viva entre mestre i alumne.
Només en la proximitat s’aprèn la sensibilitat de la mà, la lectura del teixit, el tempo de la respiració.
Aquest saber passa de persona a persona, com un ofici, com una tradició que necessita espai i temps per arrelar.
L’osteopatia ens convida a reaprendre la lentitud: a estar presents, a observar, a deixar que les coses passin en el seu moment.
I això, en un món d’immediatesa, és gairebé un acte de resistència.
Perquè la veritable profunditat —en la salut, en l’aprenentatge i en la vida— no arriba quan tenim pressa, sinó quan tenim temps.
