Aprendre a esperar: una competència clínica
A les aules i a les consultes, veig sovint alumnes i pacients que comparteixen la mateixa inquietud: volen que les coses passin de seguida.
Els uns volen aprendre ràpid; els altres, millorar ràpid. Però tant per aprendre com per guarir, hi ha un moment en què cal aturar-se i confiar.
L’osteopatia ens recorda que la lentitud no és un defecte, sinó un signe de profunditat.
Un teixit que canvia massa ràpid pot haver estat forçat; una idea que s’aprèn sense pausa pot haver-se quedat a la superfície.
En canvi, el que madura amb temps s’arrela, integra i perdura.
Aquesta és una de les grans lliçons que l’osteopatia ens regala: respectar el ritme biològic i humà.
No només del pacient, sinó també del terapeuta i del seu procés de formació.
